Turquia, democràcia islamista?

Els progressius acords entre la comunitat europea i Turquia han dotat de legitimitat a una Turquia nascuda l’any 1923 com a Estat-Nació a partir de sectors kemalistes, republicans, elitistes i laics dotant més tard una Constitució (1980) republicana, democràtica i liberal. Els problemes socials esdevenen condició sine qua non per la inserció de Turquia a la UE. Els drets de Kurdistan dins de l’estat turc  són el handicap més important que té Turquia per explicar la seva legitimitat democràtica al món: aplicar repressions contra la nació kurda sense ser reconeguda dins del marc constitucional. L’argument de desvincular l’estat laic de la religió no impedeix la pràctica individual religiosa de qualsevol ciutadà turc de l’ Islam o el reconeixement de la llengua, la bandera i la cultura kurda. Sigui com sigui, a continuació analitzaré els resultats de diferents centres d’estudi que analitzen sistemes polítics i els relacionaré amb el context polític i social d’aquestes dues últimes dècades.

En relació al primer sistema,  Polity IV  indica càlculs relacionats amb la competitivitat electoral, l’obertura d’eleccions, la participació política i els controls sobre el poder executiu. És un índex amb valors que van des de -10 ( autocràcia) fins a +10 ( democràcia).  L’índex indica que des d’abans de 1990 Turquia és una democràcia. Mostra tots els ítems indicats amb una alta apreciació entre els 7 punts positius i els 9 positius, mantenint-se constant al llarg del temps. Cal destacar el PARREG, indicador de la participació política i de les regles. En aquest sentit, l’opció Sectaria mostra que els grups que arriben al poder desenvolupen lleis que xoquen amb altres sectors de la població – la llibertat de vel a les universitats gràcies al govern AKP ( partit islamista moderat) n’és un exemple de confrontació amb sectors laics antisemites.

En relació al segon sistema, Freedom House és un sistema que recolza la importància en els drets polítics i les llibertats civils. Utilitza un sistema de puntuació que va de 1( país lliure)  a 7 (país no lliure). En aquest cas, la llibertat com a símbol de democràcia liberal es posa en dubte, situant-se en l’eix de Partially free ( entre 2 i 5) al llarg de les darreres dècades.

Anem a analitzar alguns dels ítems que té en consideració a l’hora de situar-se en l’eix de drets polítics, que a meitat dels noranta es situava a +5 – tot i que la majoria es situa entre els valors +4 i +3. El cap de govern, els representants polítics i tota l’elecció es fa sempre d’acord a l’elecció lliure, però les lleis electorals disten molt de ser justes: Turquia disposa d’un filtre quasi eliminador de minories explicat per la barrera electoral més alta d’Europa situada al 10%: això afecta la representació kurda a la Gran Assemblea Nacional Turca. El sistema tampoc fomenta la caiguda i el creixement de partits nous: per exemple, els partits pro-kurds han estat enviats tard o d’hora al Tribunal Constitucional – tots eliminats per suposades relacions amb el grup armat PKK – i sovint, per salvar la barrera electoral, molts representants kurds han anat com independents a les llistes per poder entrar dins la fórmula d’Höndt. Tampoc és Turquia un sistema on les decisions es prenguin de manera plenament lliure: l’exèrcit i les elits jurídiques tenen una relació no formal  - estan a l’ombra, però hi són amenaçant – que exerceixen sense mires si es posa en dubte algunes de les qüestions fonamentals de la Constitució de la qual l’exèrcit se’n declara el guardià, concepte inèdit en una democràcia liberal.

Les llibertats civils estan a l’òrbita entre l’escala +4 i +5, més proper a la censura liberal que ans el contrari. L’estratificació a partir de classes es fa evident quan parlem sobretot de la cultura kurda amb greus problemes d’inserció laboral. No hi ha sovint llibertat d’expressió ( prohibició del vel, de la bandera kurda o – fins fa uns anys – de la llengua, que no és reconeguda oficialment avui en dia), una llei de pena de mort fins no fa gaires anys poc regularitzada i la vivència de por al carrer per part d’aquells sectors diferenciats del règim republicà.

I pel que fa a l’últim sistema, Democracy-Dictatorship, sistema binari del qual podem dir que avalua principalment les eleccions lliures competitives i l’estabilitat dels governs al llarg dels anys sense canvi com a signe negatiu. Cal apuntar que Turquia, segons aquest mètode, és una democràcia, però aquests darrers anys el partit AKP és el guanyador de les eleccions 4 cops de manera consecutiva, posant en dubte la veritable força de l’oposició.

Resumint, tot i que els principals indicadors indiquen que Turquia és una democràcia de ple dret, les llibertats civils i els drets socials de part important de la població són censurats i reprimits, qüestionant la posició laica de la Constitució turca.

País	TURQUIA
	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset		Freedom House
1990						Free
1991
1992						Not free
1993
1994						Partially Free
1995
1996					Polity IV
1997						Democracia
1998
1999						Dictadura
2000
2001						Anocracia
2002
2003					D-D Dataset
2004						Democracia
2005
2006						Dictadura
2007
2008						Type II
2009
2010
2011
2012
2013