Indonèsia, de la dictadura a la democràcia real?

Indonèsia, un dels quinze països més grans del món i el quart més poblat, forma part dels països asiàtics que poc sabem d'ells. Potser el que més ens sona és el tsunami del 2004, i si haguéssim de parlar sobre el seu sistema polític no sabríem ben bé que dir. Suposaríem que hi ha una maca democràcia, tot i així no ho diríem amb la suficient seguretat com per no dubtar-ho.

En aquest article volem valorar si realment Indonèsia és una democràcia o no. No ho volem fer amb arguments subjectius que poden distorsionar la veritat, ho farem comparant tres indicadors diferents amb una valoració de la democràcia diferent cadascun. Els indicadors no són objectius al 100% ja que cadascun fa referència a una visió dels règims polítics, no obstant comparant-los podem tenir resultats considerables. 

L'anàlisi comprèn des del 1990 fins al 2013. Els tres indicadors que classifiquen el règim polític del país són: Freedom House, Polity IV i Democracy-Dictatorship dataset. La classificació es fa segons variables diferents, per això es interessant veure com classifiquen cadascun al mateix moment el règim i en que es basen per a justificar l'ordenació.

País	Indonèsia
	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013

Freedom House
	Free
	Not free
	Partially Free

Polity IV
	Democracia
	Dictadura
	Anocracia

D-D Dataset
	Democracia
	Dictadura
	Type II

Comencem amb els set primers anys, del 1990 al 1997, els tres indicadors classifiquen Indonèsia com a una dictadura. És al 1998 quan el règim de Suharto i l'administració del autoanomenat Nou Règim cauen, a causa, en part, per la crisi financera asiàtica. Al 1998 el dictador 'dimiteix', i entra al poder el vicepresident. El primer i segon indicadors ja canvien de visió i deixen de nombrar a Indonèsia com a dictadura, la nomenen com a anocràcia segons el Polity IV i com parcialment lliures segons Freedom House el qual valora un augment de les llibertats d'associació i expressió. Democracy-Dictatorship el segueix considerant una dictadura ja que no s'ha produït encara cap reforma del sistema en profunditat simplement s'havia canviat el líder.

Primers passos cap a la democràcia

Al 1999 es convoquen eleccions generals en les quals Wahid surt escollit president. En aquest punt els dos indicadors, Polity IV i D-D, ja avaluen al sistema polític com a democràcia. Polity IV es basa en aspectes de les eleccions i participació política per tant, al ser unes eleccions generals de caire democràtic en tenen suficient per classificar-lo de democracia. Democracy-Dictatorship no el considera un règim autoritari ja que s'han realitzat unes eleccions per a l'elecció del poder legislatiu i el cap de l'executiu, així com multipartidistes. 

No obstant l'indicador de Freedom House encara no creu que els ciutadans indonesis tinguin totes les llibertats garantides i el deixa en parcialment lliure. Considerant aquests tres motius: primer, la presidència continua sent escollida indirectament, segon, l'Exèrcit té una presència de fins a un 15% als seients dels governs nacional, provincial i de districte i tercer, la filosofia de l'antic dictador per justificar la restricció de llibertats segueix sent la ideologia de l'Estat. Reconeix un augment de les llibertats però encara una manca de l'articulació de les lleis electorals i normes.

La consolidació del sistema democràtic

A partir de l'any 1999 arrel de les eleccions del juny, Polity IV i Democracy-Dictatorship passen a considerar Indonèsia un règim democràtic. En canvi, Freedom House no, recordem que l'ha considerat parcialment lliure de moment i així ho farà fins a l'any 2006¹ quan l'arriba a considerar lliure. Freedom House considera que el sistema polític d'Indonèsia és lliure perquè augmenten les llibertats civils i els drets polítics com a conseqüència d'una transició a un nou president electe que consolidà el procés de democratització. És al 2005 quan comença la consolidació d'aquest nou règim que està per venir, és realitzen eleccions locals. El nou president, Susilo BambangYudhoyono (SBY) du a terme esforços per combatre la corrupció i reformar el sistema polític.

En el període compres entre 2006-2012 Indonèsia es considerat un país lliure però trobem que segons el dataset de Freedom House el 2013² és parcialment lliure (sorprèn que a la web consti com a lliure), això pot venir donat per una sèrie de successos que es van produir al país, com són atacs a comunitats minoritàries, el llançament d'un llibre en suport als drets del gais, processos judicials per blasfemia, entre d'altres. El Govern va ser molt criticar per la seva inexistent resposta davant aquests incidents que ataquen la llibertat de les persones directament. Tot i haver combatut el terrorisme durant 2012 el govern va mancar d'acció respecte incidents relacionats amb la llibertat d'expressió, religiosa i la seguretat ciutadana.

1. Cal esmentar que al dataset de Freedom House al 2005 Indonèsia ja es considerat com a lliure però segons la pàgina web de Freedom House (https://freedomhouse.org) al 2005 es considerat parcialment lliure i no és fins a 2006 que és considerat lliure. Prenem com a referència la pàgina web.

2. Altre vegada ens trobem amb que la web de Freedom House i el dataset es contradiuen. L'any 2013 Indonèsia és considerada parcialment lliure segons el dataset i en canvi lliure segons la pàgina web. Prenem com a referència la pàgina web.