Algèria: Què és Democràcia?

                                                                           

Durant 132 anys Algèria va estar sota el domini colonial de França. Però no va ser fins el 1954 quan s’inicià la guerra d’Algèria liderada pel FNL (Front de Libération National), que va culminar en la independència del país el 1962.  El govern turc assegura que el fort domini francès que va patir la població algerina i la conseqüent guerra van provocar un genocidi, en que els francesos van massacrar el 15 per cent de la població d’Algèria. El 2012, el president de França, François Hollande, va reconèixer en el Parlament Algerí el patiment del poble algerià durant la colonització declarant: “ Algèria fou sotmesa a un sistema profundament injust y brutal”. El mateix 1962 arran de l’Assemblea Nacional Constituent es va proclamar la República Algerina Democràtica i Popular.

A partir de 1962 va començar un període de relativa estabilitat sota un govern simpatitzant del socialisme del FNL, presidit per Ahmed Ben Bella, i succeït per Houari Boumedianm el qual va presidir el govern fins la seva mort el 1978. El 1986 es van iniciar reformes polítiques centrades en el “pragmatisme socialista” que va permetre l’entrada de les forces privades de mercat les quals van assumir cada cop més un important paper en la societat i l’economia d’Algèria Fins al 1988, no es va permetre la legalització d'altres partits polítics diferents al que exercia el poder. Durant el període dels anys 80 Algèria va ser un dels països més dinàmics del món àrab, convertint-se en mediador de conflictes internacionals com la guerra entre Iran i Iraq, i sent un dels artífex de la Unió del Magreb Àrab.

Malgrat que l’aparença internacional era quasi brillant, els problemes interns han dominat  l’agenda política des de 1992, quan en les primeres eleccions multipartidistes, en les que, tot i crear un reglament electoral pel qual el FNL s’assegurés una majoria, van ascendir ràpidament i amb molta força els partits islàmics, d’entre els quals es va alçar amb una victòria contundent el FIS (Front Islàmic de Salvació). El Govern, recolzat per les forces de seguretat, amb el beneplàcit de la comunitat internacional dels països “desenvolupats” del nord, va invalidar els resultats electorals per impedir que el FIS prengués possessió dels escons. Es va declarar l’estat d’emergència que va desencadenar una violenta guerra civil, en la qual les massacres no van cessar fins la pau i la realització d’eleccions el 1997.

Avui dia Algèria és una república constitucional amb un govern democràticament elegit. No obstant això, l'exèrcit té gran influència en la vida política. Des dels 1990, Algèria està en vies de transició de l'economia planificada del seu passat socialista a una economia de mercat, amb el suport de les potències europees. Segons la constitució de 1976 (modificat el 1979, 1988, 1989 i 1996).

      Aleshores, tenint en compte la turbulenta història recent del país., Algèria sap què és una democràcia? Com definim un país que ha passat per tants alts i baixos? Per fer-ho utilitzarem les mesures que utilitzem els politòlegs per classificar els diferents règims polítics. Algèria no sol ser un país sobre el que s’acostumi a parlar, ni tampoc a utilitzar d’exemple, sembla a ser que només escoltem aquest nom en relació a l’Islam, al terrorisme i a desastres naturals. Però d’aquest podem extreure en quins contextos es pot donar la democràcia i en quins no, és a dir, quins són els requisits per què es doni democràcia o bé dictadura.

Observant les tres mesures de règims polítics escollides, que són: Freedom House, Polity IV i D-D Dataset (Democracy and Dictatorship), veiem que en els 23 anys, compresos entre 1990 i 2013, Algèria és catalogada com a un país parcialment lliure, una dictadura i una anocràcia des de l’inici de la guerra civil fins la fi del conflicte el 1997. Tot i el canvi de les circumstàncies socials, la inestabilitat política va seguir present  ja que en dos de les mesures el classifica com a indefinit, mentre que la tercera reafirma la catalogació de règim no lliure. Entre 1992 i 1994 totes les mesures coincideixen en que Algèria era un país de tall autocràtic. Des de 1997 una de les mesures d’anàlisi no el pot classificar ni com democràcia ni com dictadura per la imperant sospita que l’alternança de partits en el govern no és possible.

La següent taula mostra l’evolució de les classificacions de les tres mesures des de 1990 fins 2013.

	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset		Freedom House
1990						Free
1991
1992						Not free
1993
1994						Partially Free
1995
1996					Polity IV
1997						Democracia
1998
1999						Dictadura
2000
2001						Anocracia
2002
2003					D-D Dataset
2004						Democracia
2005
2006						Dictadura
2007
2008						Type II
2009
2010
2011
2012
2013

Segons Freedom House els dos primers anys Algèria era un estat parcialment lliure ja que es van celebrar eleccions, les quals mostraven un cert grau de llibertat, tan polítiques com civils i de drets polítics. A partir de 1992 Algèria és classificada com un règim no lliure, moment en el qual el conflicte entre el FIS i l’estat militarment dominat havia començat i el règim del FNL va cancel·lar les eleccions en que els islamistes guanyaven. Comprendre el conflicte és molt difícil degut  a l’alta censura per part de l’Estat i, en part, a l’elevada quantitat d’assassinats i violacions dels drets humans. A partir del 1998 la situació va millorar, però van continuar els assassinats. A més, les noves lleis que exigeixen l’ús de l’àrab en tot el país han molestat a la comunitat minoritària berber, que fou un enemic acèrrim dels islamistes.

Per Polity IV els dos primers anys coincideix amb Freedom House, Algèria era una anocràcia doncs estava governat per la cleptocràcia socialista. A partir de 1992 i fins 1994 reconeix el país com una dictadura. Fou el moment en que el govern va invalidar les eleccions i es va iniciar la guerra civil. És a dir, no hi havia control sobre el poder executiu, ni competitivitat ni obertura en unes eleccions inexistents durant aquell període. El 1995 canvia de variable i passa a ser una anocràcia fins el 2013. Entre el 1996 i el 2004 es succeeixen diverses eleccions obertes i competitives pero no hi hagué un control sobre el govern doncs es seguia en guerra – fins el 1997, quan va haver un alto al foc – i es produïren les massacres més gran de la història recent del país (les de 1997 i 1998).

                Democracy and Dictatorship considera Algèria com a dictadura entre el 1990 i el 1996 per la falta de lliure elecció del president, per la falta d’elecció del legislatiu i per la imperant presència d’un sol partit que impedeixen l’alternança en el poder. A partir de 1997 i fins al final la considera de Tipus II, o sigui, un sistema indefinit. Per una banda, la “façana” és democràtica – es celebren eleccions en que s’escull el president i el legislatiu, és legal l’existència de més d’un parit –, però Abdelaziz Buteflika és president de la República des de les eleccions de 1999 (amb més d’un 70% dels vots), o sigui que el cap de l’oposició no ha aconseguit des d’aleshores ser president.

                Podríem dir que Algèria ha fregat amb la punta dels dits el que les tres mesures consideren democràcia, però que no ho ha aconseguit degut a la guerra civil, les diferències religioses i lingüístiques i l’afany pel poder per part d’alguns sectors per imposar una ideologia absoluta. La por a una altra guerra podria ser una causa per la qual els moviments ciutadans per reclamar una millora o bé un canvi de sistema han estat escassos en aquest país, encara que les noves generacions intrèpides ja comencen a demanar aquest canvi. Queden encara alguns anys per a que Algèria conegui la democràcia, però cada cop queda menys.