Botswana és una democràcia?

Botswana és un cas curiós i únic dins del context africà. Destaca, sobretot, per l’extraordinària estabilitat política, poc comuna en la gran majoria dels països africans on l’escena política ha estat  dominada pel conflicte, l’autoritarisme i els partits únics. També, ressalta per l’exitosa estratègia econòmica que ha provocat un ritme accelerat de creixement, que no es pot comparar amb cap altre país de l’Àfrica subsahariana.

Bostwana és un país situat al sud d’Àfrica, entre Namíbia i Zimbawe i a sobre de Sud-àfrica. Va ser una colònia britànica fins que el 1966 es va independitzar. En aquell moment, era un dels deu països més pobres del món i era pràcticament desconegut. Tot i aquesta notable debilitat econòmica durant els primers anys, des d'un inici el seu sistema polític es va caracteritzar per la realització d’eleccions pacífiques, basades en el multipartidisme i al marge d’irregularitats que posessin en dubte la seva legitimitat. Aquesta gran estabilitat política, s’ha atribuït a la naturalesa de la seva democràcia multipartidista i de l’elit governant, a una relativa homogeneïtat ètnica, que ha portat que no hi hagués conflictes ètnics i a l’absència de cops d’estat. Tot això, sumat al fet que no ha patit grans crisis econòmiques. En les darreres dècades del segle XX Botswana va adquirir importància en l’opinió pública internacional on se la denominava el “miracle africà” del liberalisme polític i econòmic.

L’estabilitat política sustentada en un sistema democràtic és, per molts experts, un dels grans èxits de Botswana. Si analitzem, però, els motius i el context d'aquesta “estabilitat” veiem que no tothom hi està d'acord.

Botswana és una república, amb més d’un partit, amb eleccions periòdiques cada 5 anys, amb llibertat de vot i amb els tres poders separats. Entre aquestes característiques típiques d’un país democràtic, trobem un fet sorprenent: des de les primeres eleccions el 1966 sempre ha guanyat i governat el mateix partit, el Partit Demòcrata, i, a més, amb majoria absoluta.

Per això, aquesta estabilitat, a part d’interpretar-se com un símptoma de bon funcionament democràtic, també pot ser un indici d’un sistema dictatorial. No són pocs els estats autoritaris que s’han mantingut durant molt de temps gràcies a aquesta “estabillitat”. 
Per tant, Botswana és realment un país democràtic?

Sembla fàcil dir si un país és democràtic o no, però hi ha casos excepcionals, com aquest, on la línia no és tan clara. Per analitzar-ho utilitzarem tres índexs diferents que ens permetran enfrontar aquests dos punts de vista i ens fixarem en quins elements s’analitzen per decidir si un país és o no és una democràcia. 
En aquesta taula podem veure com classifiquen Botswana des del 1990 fins al 2013 tres índexs ampliament coneguts: Freedom House (FH), Polity IV i Democracy-Dictatorship (DD).

Com podem observar una de les característiques de la gràfica és l’estabilitat. Tot i això, trobem diferents anàlisis. Freedom House i Polity IV coincideixen en considerar Botswana un país lliure i una democràcia durant tot el període de temps analitzat. Mentre que DD la classifica en el “Type II”. Per què trobem aquesta diferència?

En primer lloc, Freedom House estudia el grau de llibertats polítiques i civils, i classifica els països de l’1 al 7. Els casos que es troben dins de l’interval 0 - 2,5 són considerats països lliures. Remarcar que Botswana es troba al límit de 2,5. En segon lloc, Polity IV mesura el nivell de democràcia i separa els països entre democràcies (de 6 a 10 punts), anocràcies (de -6 a 6) i autocràcies (de -6 a -10). Es basa en factors com la competitivitat, l’apertura de les eleccions, la naturalesa de les eleccions i el control del poder executiu.

Botswana cumpleix tots aquests elements. De totes formes, l’índex Democracy-Dictatorship posa en dubte que es tracti d'una democràcia. Aquest índex defensa que no es pot considerar una democràcia un país on el partit en el poder mai ha perdut les eleccions. Per això, els països, com Botswana, on només hi ha hagut un partit al govern es classifiquen dins del "Type II".  Si no hi ha alternança, com sabem que el partit en el govern estaria disposat a cedir el poder en cas de perdre'l contra l'oposició? Davant la incògnita, si un país ha estat més de dues legislatures al govern i mai ha perdut unes eleccions, abans de classificar-ho com a democràcia i poder cometre un error es prefereix classificar-lo com a cas dubtós.

Els països dins d’aquesta categoria són denominats com a no democràtics fins que es demostri el contrari. És a dir, fins que hi hagi unes eleccions on canviï el partit en el govern. Si això succeeix, es replantejaria la classificació i passaria a considerar-se democràtic.

És suficient aquest paràmetre per decidir que Botswana és un país autoritari? Probablement no. L'índex DD mostra una concepció de democràcia molt minimalista, ja que obvia factors claus com la participació, l'exercici efectiu de drets i llibertats o la subordinació de poder militar al civil. De totes maneres, sí que ensenya que no tot és blanc i negre, i que sí més no Botswana és un cas curiós i cal observar-ne i analitzar la seva evolució futura.