Evolució dels
règims a Nigèria (1990 – 2013)
A
l’hora de preguntar-nos si un país és democràtic o si, pel contrari, està
governat per un règim autocràtic, ens podem fixar en certs índex que ens ajuden
a determinar-ne el grau de democràcia o dictadura, basant-se en indicadors
diversos sobre les llibertats de participació, els drets polítics i civils, o
el pluralisme polític, entre d’altres, en el país en qüestió. D’altra banda, és
d’una importància capital documentar-se degudament sobre la història recent del
país, a fi de conèixer els fets i les dinàmiques principals que han condicionat
o afectat directament o indirecta l’evolució del/s règim/s.
El
cas que ens ocupa és el de Nigèria, així que, a mode d’introducció, exposarem
breument els principals esdeveniments que han succeït des dels anys 90 fins
l’actualitat.
Els
anys 90, precisament, es caracteritzen per una profunda inestabilitat política
i governamental: amb dos cops d’estat (1992 i 1993), violència contra la
població civil i una enorme corrupció generalitzada en les elits estatals. Ibrahim
Babangida va protagonitzar un cop d’estat l’any 1985, a través del qual es
proclamà president i cap de les forces armades. Després de prometre diverses
vegades l’arribada de la democràcia al país, i no sense abans haver de superar
un cop d’estat fallit (1992), Babangida convocà eleccions lliures l’any 1993,
el resultat de les quals va ser anul·lat pel mateix governant. El mateix any,
es va dur a terme un altre cop d’estat, aquesta ocasió a mans del general Sani
Abacha.
Havent
transcorregut 5 anys d’un règim les armes principals del qual eren la violència
i el terror, Abacha fou trobat mort. El seu successor, el general Abdulsalami
Abubakar va convocar eleccions democràtiques l’any 1999, posant fi a 33 anys de
règims militars. Tot i així, es considera que tant les eleccions de 1999 com
les del 2003 van ser guanyades de manera injusta i fraudulenta, cas similar per
a les eleccions del 2007. En canvi, les eleccions del 2011 van ser catalogades
per la comunitat internacional com una significativa millora pel que fa al frau
i la corrupció electoral.
A
partir d’aquí, i un cop coneguda la història recent del país centreafricà,
podem endinsar-nos en l’anàlisi dels diferents índex que estableixen criteris
per a la classificació d’un país segons el grau de democràcia i d’autocràcia.
En aquest article ens centrarem en 3 índex en particular: l’índex Polity IV; el
Freedom House; i Democracy-Dictatorship.
Polity
IV
Aquest
és un índex que valora el grau de democràcia d’un país, oferint una valoració
final en un barem de -10 (gens democràtic) a +10 (netament democràtic), que
s’obté de restar el grau d’autocràcia (0-10) al grau de democràcia (0-10). Els
resultats obtinguts encaixen amb els successos històrics: del 1990 al 1997
l’indicador és negatiu i, per tant, més proper a un règim autocràtic, mentre
que del 1999 al 2013 l’indicador Polity és de 4 punts (més proper a un sistema
plenament democràtic). L’any 1998 es considera un any de “transició
democràtica” pel qual no hi ha una valoració o una nota específica. En aquest
cas, seguirem el procediment del professor Adam Przeworski, i catalogarem el
règim del 1998 d’autocràcia, donat que no disposem de la informació necessària
per a fer un dictamen totalment ajustat a la realitat.
Per
a l’elaboració del Polity IV, es tenen en compte aspectes com el grau de
fragmentació política, el mètode de designació del cap de l’Executiu, el nivell
de competitivitat política, els límits de l’Executiu, i la regulació de la
participació, entre d’altres.
Freedom House
D’altra
banda, les llibertats civils es mesuren a través de la llibertat de premsa i
d’expressió cultural; la llibertat religiosa; la llibertat educativa
(existència d’un sistema educatiu lliure d’adoctrinament polític); la llibertat
d’associació i manifestació; l’existència d’un poder jurídic independent; o les
llibertats personals, incloent la igualtat de gènere.
El còmput global dóna com a resultat una nota de l’1 al
7, en funció de la qual es considera si un país és “lliure” (1 – 2,25), “parcialment lliure” (3 – 5), o “no lliure” (5,5 – 7). Els resultats per a
Nigèria, divideixen la història recent en 3 períodes: del 1990 al 1992 (“Partially
Free”); del 1993 al 1997 (“Not Free”), amb el govern repressiu del general Abacha;
i del 1998 al 2013 (“Partially Free”).
Democracy –
Dictatorship
Es tracta de l’últim índex que utilitzarem i consisteix
en una dicotomia entre democràcia (1) i dictadura (0). En aquest cas i
coincidint plenament amb el Polity IV, l’índex és de 0 (Dictatorship) entre el
1990 i el 1998, i d’1 (Democracy) entre el 1999 i el 2013. Un cop més, l’índex
es recolza en l’avaluació de factors com l’elecció de l’executiu i del
legislatiu (en el primer període no són escollits per cap electorat, mentre que
en el període de “democracy” tant el legislatiu com l’executiu són escollits
per acció directa o indirecta); el nombre de partits a la legislatura (del 1998
al 2013 la legislatura està conformada per múltiples partits); o la
classificació del règim (“dictadura militar” del 90 al 98 i “democràcia
parlamentària” del 99 al 2013); entre molts d’altres elements.
* * *
En conclusió, els tres índex coincideixen en relacionar
les característiques d’un sistema democràtic o autocràtic amb les etapes i els fets
històrics de les últimes dues dècades a Nigèria, especialment el Polity IV i el
D-D, que classifiquen el país africà com una dictadura del 1990 al 1998, i com
una democràcia del 1999 en endavant.

L'explicació dels fets i la dels indexes va per llocs separats, l'exercici consistia en vincular les dues coses. La pregunta a respondre era què explica les variacions observades a la taula?, les fets entraven a l'explicació com a justificació de les variacions observades.
ResponElimina