La democràcia a Guatemala

La democràcia és un concepte que engloba moltes definicions que es basen en criteris diferents però gairebé tots comparteixen certs valors similars. Una definició extreta, per exemple, del “word reference” seria la democràcia entesa com a doctrina política en favor del sistema de poder en que el poble exerceix la sobirania mitjançant l’elecció lliure dels seus dirigents. Alguns dirien que es tracta d’una definició bastant ambigua i no s’equivocarien, és difícil concretar la definició d’un terme a l’hora de dur-lo a la pràctica es duu a terme a tants països diferents que, al final, acaba essent condicionat pel context del país.

No obstant això, com podem analitzar si els països que presumeixen d’establir un sistema democràtic fan una bona aplicació d’aquest terme? En quins criteris ens podem basar per jutjar si realment el país que practica la democràcia ho fa de forma vàlida i si, anant més enllà, els ciutadans del país viuen realment en un sistema democràtic i no en un engany de les elits polítiques que el governen.

La política és complexa i ho és més si ens posem a analitzar el seu ordre, la seva jerarquia i els mètodes que s’utilitzen per a conduir una societat cap a una societat democràtica factible.

Centrem-nos doncs, en l’avaluació de la democràcia que en fan tres mètodes analítics diferents: el Freedom House, el Polity IV i el D-D Dataset.

En molts països el procés cap a la democràcia ha estat feixuc a causa de la implantació de règims com les dictadures que han privat als ciutadans de drets fonamentals i han dificultat la relació estat-nació anul·lant els mètodes de representació política com les eleccions. En altres casos, el procés democràtic s’ha vist perjudicat per llargues guerres civils que, aixi mateix, han acabat amb dictadura. Un d’aquests casos és el de Guatemala.

Per tal d’analitzar el procés democràtic de Guatemala des del 1990 fins al 2013 cal retrocedir fins al 1960 on começa una guerra civil que durarà 36 anys a causa d’un enfrontament entre les “Fuerzas armadas rebeldes” (un grup format per petites guerrilles) i l’Estat del govern de Guatemala.

L’anàlisi de Polity IV enmarca la política d’un país segons si es considera una democràcia, una anocràcia o una dictadura. Per tant, en aquesta escala trobem que Guatemala es va considerar un país en anocràcia fins al 1995. L’anocràcia és una doctrina política que es trobaria en el procés de democratització, és a dir, passant d’una dictadura a una democràcia. Guatemala es va considerar una anocràcia degut a la guerra civil i altres desajustaments (com l’autocop d’estat fallit que va dur a terme el president Jorge Serrano Elías al 1993). A partir de 1994, però, s’hi van celebrar unes eleccions constitucionals i al 1995 unes eleccions presidencials. No és fins que es celebren les eleccions Presidencials de 1995 i queda firmat el pacte de pau que donarà fi a la guerra civil Guatemalenca que Polity IV titlla Guatemala com a democràcia.

Per altra banda, l’anàlisi D-D Dataset considera que la república de Guatemala ha estat un país que ha tingut una trajectòria democràtica des de 1990; ja que s’han produït eleccions amb múltiples candidatures cada quatre anys on s’ha elegit el cap de l’executiu i el del legislatiu i, ja que no sempre ha governat el mateix partit, per tant, hi ha hagut canvi de legislatura i entenem que aquesta variància política descarta la possibilitat que un sol partit s’hagi mantingut al poder durant suficient temps per a sospitar d’una possible manipulació dels mètodes de representació política.

Cal esmentar que les dades de l’anàlisi D-D a partir de 2009 són inexistents, per a completar-ho fins al 2013 he seguit els criteris de classificació democràtica de l’índex i en podem allargar la democràcia fins al 2013, ja que, si estenem una mica el rang del període des del 2007 fins al 2015, s’hi han celebrat tres eleccions; al 2007, al 2011 i al 2015 i malgrat que en les dues primeres va sortir guanyador el mateix partit (“Unidad Nacional de la Esperanza”) a les últimes va guanyar “Frente de convergencia nacional”.

L’anàlisi de Freedom House, però, intenta designar el grau de democràcia d’un país segons si es tracta d’un país lliure, d’un país parcialment lliure o d’un país no lliure. En aquest cas es contrasten les dades de les altres dues anàlisis, ja que es considera que Guatemala des de 1990 fins a 2013 ha estat un país parcialment lliure.

Freedom House un dels criteris que fa servir per categoritzar un país és la llibertat de premsa; Guatemala queda qualificat de país parcialment lliure degut, entre altres, a l’alt nombre de denúncies per amenaces de mort que es reben per part dels de la premsa; Freedom House també destaca que no s’han impulsat polítiques que protegeixin els membres de la premsa i la presència de grups de poder als mitjans de comunicació.

Per tant, Guatemala es podria considerar un país democràtic o, segons l’anàlisi, un país en procés democràtic; tanmateix, es tracta d’un país que s’encamina cap a la democràcia tot i les dificultats polítiques que ha patit durant anys i les empremtes que aquestes han deixat en l’estructuració del govern i la legitimació de la democràcia.