Possant en dubte la democràcia de Bolivia

En els últims anys podem trobar milers de discussions a qualsevol canal de televisió, qualsevol xarxa social i milers d’articles als diaris sobre les polítiques bolivarianes a Sudamèrica. El principal eix del conflicte es troba a Venezuela on la majoria d’opinions e indicadors ens diuen que allà ja no hi ha una democràcia. Tot i així les crítiques de autoritarisme no es queden a Venezuela, també arriben a països que segueixen les seves polítiques, etiquetades com a bolivarianes. Es qüestiona la democràcia d’Ecuador i el poder que té Correa, i en menor mesura també és fa amb la de Bolívia i el poder que exerceix el president Evo Morales.

No obstant no ens podem quedar en els dubtes, opinions o crítiques que simplement poden defensar el govern de Bolívia o acusar-lo d’autoritarisme depenent de com d’acord estiguem amb l’ideològica d’aquest. Així doncs proposem comparar amb 3 indicadors diferents, cadascun amb criteris diferents, que defineixen si un país es democràtic o no; i veure si segons aquestes interpretacions de la democràcia, si Bolívia ho és o no. Per fer-ho compararem els 3 indicadors des de 1990 fins ara, per veure com era la democràcia d’abans de Morales. 

Comencem en plena legislatura de Zamora del MIR, partit socialdemòcrata, que acaba al 1993. Durant aquesta legislatura els tres indicadors qualifiquen a Bolívia com una democràcia. Ho fan fins al 1995 on aquí un d’ells ens indica que s’estan vulnerant alguns drets fonamentals per la democràcia. Parlem del govern de Lozada del MNR, partit de centre. Al 1995 només en aquest any l’indicador dona un salt cap a un règim que vulnera certes llibertats sense arribar a ser autoritari, s’ha de dir que durant tots els anys aquest país es trobarà sempre en el límit entre democràcia i Estat parcialment democràtic. Al 1995 hi ha un canvi constitucional que rebrà reformes als anys següents i que tornaran a fer de Bolívia una democràcia, segons tots els indicadors. 

No és fins 2004 que aquest indicador torna a saltar, però en aquest cas no en referència a les llibertats individuals sinó als drets polítics, és a dir aquests empitjoren. Es deu a un creixement de la corrupció i de la brutalitat polítical. Hi ha diferents protestes indígenes aquests anys i els diners moguts pel narcotràfic agafa més poder. A més a més les mesures d’inclusió es tornen molt escases. 

Aquesta tensió és manté fins ara i l’indicador la reflexa al sistema polític com una democràcia que no garanteix tots els drets. Al 2006 puja al poder Evo Morales tot i així no canvien les coses. Tot i fer un procés constituent al 2010 no aconsegueix desfer aquesta manca de drets tan polítics com civils, que aquest indicador mostra que falten per poder qualificar a Bolívia com a democràcia.

Finalment veiem un canvi més en els indicadors al 2014. No en el que em parlat fins ara, sinó en el que veu la democràcia amb una visió més simplista. Aquest indicador quan el partit al poder aconsegueix guanyar més de 2 vegades les eleccions (com passa amb Morales al 2014) qualifica aquestes democràcies com a dubtoses, ja que no sap si l’executiu serà capaç de deixar el poder. Tot i així només es qualificat com a dubtós, no ens indica res més que aquest dubte. 

A baix podem veure la gràfica amb els 3 indicadors. El color verd valora a Bolívia com a democràtic, el taronja com a un règim que restringeix certes llibertats o que es parcialment democràtic, mentre que el lila expressa el dubte que comentàvem amb anterioritat.

	BOLIVIA
	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014

Font: Elaboració pròpia a través de dades de Freedom House, Politiy IV i Democracy-Dictatorship

Així doncs un cop comparat aquests sistemes de qualificació em pogut comparar el sistema polític bolivià d’abans de Morales i d’ara. Com veiem no ha canviat gairebé res les polítiques de Morales sobre aquests indicadors, tot i que el sistema polític es millorable, el govern amb idees chavistes de Evo Morales no ha fet de Bolívia un Estat més autoritari.

Oscar Herrero Requena 202