¿Nicaragua (no) és una democràcia?

Analitzem l’evolució del règim polític d’aquest país llatinoamericà on fins fa 30 anys no se celebraven eleccions

La història recent de Nicaragua no es pot explicar sense el seu passat colonial, la revolució Sandinista o els desastres naturals. Però més enllà d’això, poca cosa més coneixem d’aquest país que no sigui la seva situació al bell mig d’Amèrica Central. En aquestes línies intentarem aclarir quina ha estat l’evolució del sistema polític nicaragüenc des de 1990 i si podem atribuir-li el caràcter de democràtic –no a la lleugera–.

Les primeres eleccions democràtiques al país es van celebrar el 1984, posant fi a més de 40 anys de dictadura. Des d’aleshores, alguns indicadors sobre règims polítics del món coincideixen en definir el país com una democràcia, però el consens no és absolut. Aquí tindrem en compte tres d’aquests índexs, un dels quals no reconeix Nicaragua com un règim totalment democràtic.

Evolució en la classificació del règim polític de Nicaragua segons tres indicadors.

En el cas de DD, només es disposen de dades fins l’any 2008.

Actualment, el president del país és Daniel Ortega, del Frente Sandinista de Liberación Nacional, que es troba al poder des de 2007. Però la trajectòria d’aquest líder es remunta molt més enrere, ja que ell mateix va ser el primer president escollit en unes eleccions al país el 1984. Aquí trobem la primera resistència a la democràcia.

L’actual Constitució, vigent des de 1987, prohibeix que un candidat aspiri a més d’una elecció seguida, i només ho permet en un màxim de dues si no es consecutivament. Però el 2011, Ortega va recórrer a aquesta mesura. Amb l’aval del Suprem va aconseguir presentar-se a les eleccions per tercera vegada –segona seguida–. El següent pas després d’imposar-se als comicis va ser reformar la Constitució per tal de poder optar a la reelecció indefinida.

D’acord amb el tercer indicador de la taula, això no és suficient per excloure Nicaragua de la llista de països democràtics. Però es troba a la frontera. Un dels criteris que té en compte aquest índex és que existeixi oposició per tal que les eleccions siguin competitives. Això es pot posar en dubte si el partit que guanya les eleccions dissol el Parlament i canvia les normes constitucionals.

En el nostre cas, el partit guanyador va modificar la Carta Magna però va rebre el suport del 71% del Parlament. Per tant, aquesta condició no s’arriba a complir. Ara mateix, doncs, Nicaragua supera l’examen d’aquest índex, però està per veure si ho farà passades les eleccions que s’han de celebrar aquest 2016. Si es repeteix una victòria d’Ortega, es trencarà provisionalment el principi de l’alternança de poder i el país passarà a ser un cas dubtós.

Democràcia per les armes

La democràcia va arribar a Nicaragua a través d’una guerra civil. El 1979, les forces revolucionàries sandinistes es van aixecar contra el dictador Somoza i van implantar un règim socialista. El nou règim va celebrar unes eleccions i va permetre certes llibertats, però es va anar militaritzant per les pressions dels EUA en el context de la Guerra Freda.

L’estabilitat a la regió no va arribar fins a finals dels 80, quan diversos països llatinoamericans van signar un tractat per establir-hi la pau i la democràcia. Això va portar a les eleccions de 1990 i a la caiguda del règim sandinista. Nicaragua entrava per primera vegada dintre els paràmetres democràtics. Tot i això, el nou govern de Violeta Barrios no ho va tenir fàcil davant d’un país enfonsat i amb grans desigualtats.

El 1996 el conservador Arnoldo Alemán va accedir al poder i es va produir la primera alternança de govern per mitjans democràtics. Però més que governar, el nou president es va dedicar a corrompre les institucions. Tant és així que el 2003, ja fora del poder, va ser empresonat per un delicte de rentat de diners.

Aquest és possiblement un dels motius pels quals el baròmetre de Freedom House defineix Nicaragua com un règim “parcialment lliure” des de 1990. Es basa en els drets polítics i les llibertats civils dels cada països i és l’únic que té en compte la corrupció. En aquest sentit, valora la puntuació de l’organització Transparency Internacional, que precisament va qualificar Alemán com un dels 10 governants més corruptes del món.

Evolució de Nicaragua en la classificació de Polity IV / http://www.systemicpeace.org/polity/nic2.htm

Ara bé, no tot han sigut retrocessos. Segons aquest altre mesurador, Nicaragua ha passat d’un 6 a un 9 sobre 10 en qualitat democràtica des de 1990. La limitació del poder de l’executiu o i la competició en la participació política són aspectes que han millorat.

Però en el nivell de drets i llibertats el país ha tornat a patinar darrerament. Això es pot explicar pel frau denunciat per l’oposició en les eleccions municipals de 2008 i en les posteriors generals de 2011, que van donar àmplies majories al partit sandinista. Com també per la politització de la justícia.

Amb tot, podem dir que Nicaragua és encara un règim democràtic no consolidat. Els drets bàsics estan reconeguts constitucionalment però no tothom té l’oportunitat d’exercir-los. El procés electoral està regulat, però els governants mantenen certs tics autoritaris que els allunyen de l’ideal democràtic. Altres factors externs, com l’huracà que va arrasar el país el 1998, també han pogut afectar al procés de democratització. Per últim, no hem d’oblidar que les eines d’anàlisi que hem utilitzat tenen les seves limitacions davant d’un terme tan complex el de democràcia.

Jofre Figueras Doy