Quin règim ocupa Tunísia?

Molts són els països que hi ha en el món i molts i diversos són els règims polítics que conformen cada un d’aquests països. Com a règim polític entenem la forma com s’administra el govern, el tipus de sistema polític que s’instaura en la regió, les lleis que hi ha, les seves institucions, etc. Durant el pas dels anys però, un mateix país pot canviar de règim diverses vegades, segons la complexitat del país, les institucions, la seva historia, cultura… Un exemple proper el trobem dintre del nostre país. Així doncs, Espanya ha viscut durant la seva història, el pas de diferents règims, diferents formes de governar, des de monarquies autoritàries, dictadures, repúbliques, fins arribar a l’actual democràcia parlamentària. Per tant, es cert que el nostre país és en l’actualitat un país lliure, però durant molts anys fou un país sense llibertat. El que ens encarregarrem d’analitzar és si Tunísia ha estat i és un país lliure, o si per contra, és un país força autocràtic.
Per fer aquest anàlisi haurem de transcórrer durants els anys i servir-nos d’eines com els índexs de què disposem. (Polity IV, D-D, Freedom House)
Tunísia per tant, un cop observat alguns indicadors, que analitzen el grau de participación en les eleccions, el control que es té sobre el poder executiu, quants partits poden competir en les eleccions, així doncs i mitjançant alguns d’aquests criteris, podríem definir primerament Tunísia com un règim anocràtic, és a dir, un règim que no es totalment democràtic però que tampoc pot ser considerat com una vertadera autocracia, es tractaria d’un terme mig entre ambdos conceptes. És calificat com una mena de règim on els seus habitants no viuen atemorits pel règim ni en perill, però la justícia no hi té molt pes i no es cumpleix amb la legalitat vigent que otorguen les lleis. Per definir-ho d’una altra forma, podriem dir que Tunísia és un règim força inestable, carent de mecanismes adequats per exercir amb precisió, correció i certesa els actes judicials.
A més d’aquests calificatius, podem establir si Tunísia compta amb un règim lliure, parcialment lliure o que careix de llibertat. Així doncs, ens servirá per establir el règim tunisià dintre d’una altra categoría, depenent de factors com l’autonomia governamental, la protecció que en fa sobre les minories ciutadanes i aquells més desfavorits, el tipus d’eleccions, la llibertat que en tenen els ciutadans a l’hora de votar, la importancia que es dona a factors com l’educació, religió, etc.
Tunísia durant molts anys fou un règim que careixia de llibertats, per tant no era un règim que es podia definir com a democràtic. Això va succeïr durant els anys 70. A partir d’aquí podem concloure, que, el règim va anar adquirint millors prestacions i va anar variant, no quedant sotmès necessariament al calificatiu de règim no lliure, sinò que va abundar  des dels 80 fins a l’actualitat  de la denominació de règim parcialment lliure, ja que com veurem més endevant, va estar sota la dictadura de Ben Alí i per tant no pot ser considerat com a règim lliure, contrastant així amb l’anterior índex(Politi IV), que ens deia i calificava el país nord-africà com a règim anocràtic.












A partir d’aquest gràfic podem contrastar l’esmentat anteriorment, servint-nos de dades objectives, l’índex Polity IV no deixa dubtes sobre el tipus de règim. Una anocràcia per tots els anys que hi ha, és a dir, des del 1990 fins al 2008, on sens acaben les dades. El Freedom House ens diu que hi ha un cert contrast entre règim parcialment lliure i no lliure, però  del que deixa evidència es que no es pot calificar aquest com a règim lliure, ja que per cap dels anys es pot establir el color verd com a indicador de llibertat insitucional.
Tunísia és una República, on el president exerceix el poder executiu, aquest a més, és el Cap de l’Estat. Per altra banda, el legislatiu queda en mans de l’assamblea representativa, on hi ha 198 diputats elegits ,en teoria, en unes eleccions per sufragi universal i lliure, amb un mandat polític de cinc anys que s’ofereix als càrrecs electes.
 La realitat però, va ser que durant molts anys Tunísia va estar sotmesa a un règim inservible, carent de mecanismes participatius, el de Ben Ali, amb un pluralisme polític limitat, exempt d’eines democràtiques i amb la imperiosa necessitat de reformar el sistema polític, on les eleccions es manipulaven, a més d’otorgar un 90% de càrrecs de la cambra de representants al partit majoritari que en molts casos permetia  Ben Alí ser la única candidatura en els comicis.





Així doncs, per aquestes raons i per la dictadura a la que es va sotmetre durant molts anys per Ben Alí, el règim es anomenant parcialment lliure, perquè encara li queden moltes reformes i millores per instaurar.