LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA HA POSAT EN PERILL LA DEMOCRÀCIA A COLÒMBIA?

Violència i democràcia. A primera vista, qualsevol diria que són dos conceptes que no van de la mà, i que més aviat es tracta de dos elements que, com a mínim, haurien d’estar totalment allunyats. No obstant, com a la majoria de països democràtics, s’hi ha viscut o s’hi viuen episodis de violència. La democràcia, entre d’altres coses, ha de poder garantir l’ordre, la pau i la seguretat de la seva ciutadania.

Colòmbia és un país que d’ençà la dècada de 1960 ha viscut episodis permanents de violència i conflictivitat, protagonitzats per grups paramilitars tant d’extrema esquerra com d’extrema dreta, els càrtels de la droga i l’Estat. Tota aquesta violència i conflictivitat ha provocat flagrants violacions dels Drets Humans i ha causat centenars de milers de morts i desapareguts.

Però quin és el motiu de que Colòmbia hagi patit durant tant de temps uns nivells tan alts de violència? La resposta la trobem analitzant la societat colombiana, que com la majoria de nacions llatinoamericanes, està fortament segregada entre les famílies tradicionalment riques, provinents d’Espanya, i la resta de colombians, d’orígens mixtos, que representen la majoria de la població i són el sector econòmicament més pobre.

A aquesta segregació tan acusada se li atribueix el sorgiment dels grups paramilitars d’extrema esquerra (composat per les FARC i el ELN) i d’extrema dreta (el UAC, que oficialment està desarticulat). L’aparició d’aquests grups juntament amb una presència d'un Estat força feble, ha afectat directament a la població civil, que s’ha trobat al bell mig d’un conflicte de grans magnituds, veient-se involucrada en casos d’assassinats, extorsions i desaparicions.

No obstant, en els darrers anys, i sobretot des del 2002, els múltiples governs de Colòmbia han intensificat molt els esforços en matèria de seguretat i cossos policials. Però durant aquesta lluita de l’Estat per a eradicar la violència, s’han respectat els drets fonamentals de la població civil i s’han fet prevaldre els valors de la democràcia, o per contra, amb l’excusa de la seguretat, la democràcia a Colòmbia s’ha vist amenaçada?

Per a poder analitzar el règim polític colombià, utilitzarem 3 índex politològics: el Polity IV, Freedom House i Democracy-Dictatorship. Tots tres són sistemes de classificació de règims polítics, molt utilitzats en la ciència política, que ens permetran mesurar el nivell de democràcia de Colòmbia. En el següent gràfic, podem observar la classificació del règim polític colombià des de 1990 fins a l’any 2013.

Si analitzem els resultats de l’índex Freedom House, elaborat per una organització no governamental estatunidenca que s’encarrega d’avaluar el grau de llibertats polítiques i civils, podem observar com des del 1990 fins al 2013, classifica el règim polític de Colòmbia com a Partially Free. Això representa un terme mig entre lliure i no lliure, ja que en una escala de l’1 al 10, on 1 es lliure i 7 no lliure, els valors es mouen entre el 3 i el 4.

Si optem per analitzar el resultats de l’índex Polity IV, dissenyat per a mesurar el nivell de democràcia d’un país, Colòmbia surt ben parada i durant tot el període comprès entre 1990 i 2013 és classificada com a democràcia. Aquest índex basa la seva puntuació en la competitivitat, l’apertura de les eleccions, la participació política i els límits i controls sota els quals es troba el poder executiu. L’escala de valors va des del -10 al -6 (autocràcies), del -6 al +6 (anocràcies), i del +6 al +10 (democràcies). Durant els anys estudiats, Colòmbia obté resultats que es mouen entre el 7 i el 9.

Finalment, l’estudi de l’índex D-D Dataset (Decmocracy-Dictatorship) classifica els règims polítics dels països en tres categories: democràcia (representat pel valor 1), no democràcia (representat pel valor 0) i per últim, l’anomenat Type II, o cas dubtós. En aquest darrer cas s’inclourien automàticament aquells països en què el mateix govern guanya dues eleccions seguides.

Un cop analitzats el tres índex, podem observar el contrast de la classificació Partially Free de Freedom House amb les dues classificacions de democràcia en què coincideixen tant Polity IV com D-D Dataset. A què es deu aquestes diferències? La resposta la trobem en els criteris d’avaluació de cada índex. Polity IV se centra en criteris com ara la competitivitat i l’apertura de les eleccions, la naturalesa de la participació política i els controls sobre el poder executiu. Seguint aquesta línia, D-D Dataset se centra també en les eleccions, a més d’una sèrie de condicions per a considerar un règim com a dictadura (que el legislatiu i/o el cap de l’executiu no hagi estat elegit, que no hi hagi més d’un partit, i que el govern no hagi perdut dues eleccions). En aquest darrer cas, com hem comentat anteriorment, es tractaria d’un Type II. En canvi, i aquí rau el que explica la diferència, l’índex de Freedom House no només analitza les llibertats polítiques, sinó que també té en compte les llibertats civils de cada país i les analitza. I és en aquest punt en què s’evidencia que alguna cosa està fallant en l’Estat de Colòmbia envers els seus ciutadans.

Arribats a aquest punt podem confirmar que la democràcia sí que es compatible amb la violència d’un país, tot i que la pateixi eminentment els seus ciutadans. No obstant, el que ens mostra l’índex Freedom House és que la mancança de llibertats civils sí que posa en qüestió la democràcia, classificant el règim polític colombià com a Parcialment Lliure. I és que, si un Estat no garanteix la capacitat del ciutadà per a participar en la vida civil i política, i en condicions d'igualtat i sense discriminació, aquell Estat mai acabarà d'ésser una veritable democràcia.